L'ESTIL HEL·LENÍSTIC
Durant l'Estil o Època hel·lenística hi ha un context històric diferent ja que esdevé internacional i s'extèn per tota la part del Mediterrani.
La cultura serà prestigiosa. Els que estudiïn grec i aprenguin la seva cultura seran cultes. Els macedonis agafaran la cultura grega en comptes de la seva i el rei/general Alexandre Magne l'extendrà quan governi Grècia.
Alexandre Magne obliga a totes les "polis" gregues deixant una certa autonomia per conquerir l'Imperi Persa.
Macedònia seguirà sent independent de Grècia. Ell dirà sempre que és fill de Zeus ja que la seva mare quedà prenyada a causa d'un llamp i no per un home violent i borratxo que fou en realitat.
Morí a la mateixa edat que Jesús; suposadament amb 33 anys. Conquerirà l'Imperi Persa i part de l'Índia.
Les amazones eren dones que utilitzaven els homes com a element reproductor. Si un fill era masculí el mataven sense escrúpols. A les cultures patriarcals (com la grega), la qui no se sotmet a l'home i és intel·ligent, es presenta com la dolenta.
Es dedica a fundar ciutats i posar el mot "Alexandria" provinent del seu nom. Mor a Babilònia ("La porta de Déu" en una llengua semítica).
Tots els personatges històrics tenen una biografia que és en part vertadera i per altra banda falsa perquè l'home no vol que els seus herois no siguin "de carn i ossos".
En realitat Alexandre volia que l'Imperi que volia fundar havia de ser igual i per tant es casà amb princeses perses. Com això els generals grecs no ho volien, conspiraren contra ell. Començaren pel seu suport emocional (Hefestió), enverinaren les reines perses i els seus fills fins que l'enverinaren.
Els bons herois moren joves. Els personatges històrics s'han de vestir físicament com els guions de les pel·lícules.
Egipte fou el país més important de la cultura i la dinastia grega. El general Ptolomeu s'instal·la a Egipte i funda la seva família reial.
Les estàtues són més naturals i quotidianes. Ja no són tan forçades i expressen més emocions; tenen més emotivitat i estan en acció.
Apareixen animals, nens, senyores grans... Per a la bellesa clàssica, els nens i les senyores o senyors grans eren l'antiestètica ja que són defor-
mats: les proporcions d'algunes parts del cos són més grans que d'altres.
Algunes figures són hermafrodites composades per dos sexes de Déus: el masculí o Hermes i el femení o Afrodita. Encara mantenen un criteri d'elegància per atraure a la gent.
El sàtir personifica l'excés i acompanya al Déu Dionís.
Laocoont i els seus fills:
Té a veure amb la guerra de Troia esmentada a la Ilíada (o la Ira d'Aquil·les). Representa el sacerdot Laocoont amb els seus fills, sent menjats per una serp marina de Posidó. Tenen un aspecte tràgic, pel que estan vivint.
Aquesta estàtua inspirarà als cristians i el mateix Papa de Roma quan sigui trobada, voldrà quedarse-la.
La victòria de Samotràcia:
Hi pot haver figures que representen idees.
Normalment era una dona vestida amb ales i el pèplum típic grec. Hi ha déus que representen idees com la deessa de la Victòria.
En aquest cas, està sobre un vaixell (a la proa) ja que està dedicada a la victòria grega d'una batalla naval; la de Samotràcia.
Alexandre Magne obliga a totes les "polis" gregues deixant una certa autonomia per conquerir l'Imperi Persa.
Macedònia seguirà sent independent de Grècia. Ell dirà sempre que és fill de Zeus ja que la seva mare quedà prenyada a causa d'un llamp i no per un home violent i borratxo que fou en realitat.
Morí a la mateixa edat que Jesús; suposadament amb 33 anys. Conquerirà l'Imperi Persa i part de l'Índia.
Les amazones eren dones que utilitzaven els homes com a element reproductor. Si un fill era masculí el mataven sense escrúpols. A les cultures patriarcals (com la grega), la qui no se sotmet a l'home i és intel·ligent, es presenta com la dolenta.
Es dedica a fundar ciutats i posar el mot "Alexandria" provinent del seu nom. Mor a Babilònia ("La porta de Déu" en una llengua semítica).
Tots els personatges històrics tenen una biografia que és en part vertadera i per altra banda falsa perquè l'home no vol que els seus herois no siguin "de carn i ossos".
En realitat Alexandre volia que l'Imperi que volia fundar havia de ser igual i per tant es casà amb princeses perses. Com això els generals grecs no ho volien, conspiraren contra ell. Començaren pel seu suport emocional (Hefestió), enverinaren les reines perses i els seus fills fins que l'enverinaren.
Els bons herois moren joves. Els personatges històrics s'han de vestir físicament com els guions de les pel·lícules.
Egipte fou el país més important de la cultura i la dinastia grega. El general Ptolomeu s'instal·la a Egipte i funda la seva família reial.
Les estàtues són més naturals i quotidianes. Ja no són tan forçades i expressen més emocions; tenen més emotivitat i estan en acció.
Apareixen animals, nens, senyores grans... Per a la bellesa clàssica, els nens i les senyores o senyors grans eren l'antiestètica ja que són defor-
mats: les proporcions d'algunes parts del cos són més grans que d'altres.
Algunes figures són hermafrodites composades per dos sexes de Déus: el masculí o Hermes i el femení o Afrodita. Encara mantenen un criteri d'elegància per atraure a la gent.
El sàtir personifica l'excés i acompanya al Déu Dionís.
Laocoont i els seus fills:
Té a veure amb la guerra de Troia esmentada a la Ilíada (o la Ira d'Aquil·les). Representa el sacerdot Laocoont amb els seus fills, sent menjats per una serp marina de Posidó. Tenen un aspecte tràgic, pel que estan vivint.
Aquesta estàtua inspirarà als cristians i el mateix Papa de Roma quan sigui trobada, voldrà quedarse-la.
La victòria de Samotràcia:
Hi pot haver figures que representen idees.
Normalment era una dona vestida amb ales i el pèplum típic grec. Hi ha déus que representen idees com la deessa de la Victòria.
En aquest cas, està sobre un vaixell (a la proa) ja que està dedicada a la victòria grega d'una batalla naval; la de Samotràcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada