L'ESTIL CLÀSSIC
Dorifor:
En l'Època Arcaica, les obres no eren firmades pels autors. A partir del segle V a.C. (Època Clàssica), els artistes ja les comencen a signar.
Dorifor és una estàtua feta de marbre per Políclet. L'estàtua representa un atleta igual que els "kuros" de l'època arcaica utilitzant la talla com a tècnica per a realitzar-la.
El Dorifor que va fer Políclet era de bronze. La majoria d'estàtues de l'època clàssica que eren de bronze no se'n conserven per diversos motius: una de les hipòtesis més solvents que les utilitzaven per a fer monedes o bé per motius religiosos. Només queden les còpies de marbre fetes pels romans.
Políclet és el primer artista i matemàtic que descobrí la proporció àurea (proporció d'or o proporció divina) fent que les estàtues siguin més belles i perfectes; més que els humans ja que som imperfectes i ells volien la perfecció estètica i divina. Aquest cànon estètic (o fórmula estètica) era el que agradava als grecs de l'Època Clàssica ja que la naturalesa, segons ells, estava constituïda a partir d'aquesta formula creada pels "Déus" a la seva semblança.
L'escultura grega i romana era sexista.
L'estil clàssic trenca la rigidesa de la figura fent-la posar d'una determinada postura: ha d'estar en contraposto ja que per trencar la rigidesa l'han mogut tota. Cada figura té unes connotacions diferents a les altres que ens recorda a un determinat moviment, a una determinada cosa o a algú en concret.
Els guerrers de Riace:
L'estil clàssic trenca la rigidesa de la figura fent-la posar d'una determinada postura: ha d'estar en contraposto ja que per trencar la rigidesa l'han mogut tota. Cada figura té unes connotacions diferents a les altres que ens recorda a un determinat moviment, a una determinada cosa o a algú en concret.
Els guerrers de Riace:
No són retrats de ningú sinó que són un estereotip. Representen dos guerrers en concret o dos herois tot i que no siguin dos retrats realistes.
La barba determina un determinat estatus social (pare de família que va a la guerra i no un efeb). Està feta de metall (bronze), constituït per dos metalls fusionats: estany i coure líquids. La tècnica amb que la van fer és cera a la fossa perduda.
Els tiranicides:
Quan hi ha més d'una estàtua s'anomena grup escultòric. Abans de l'època clàssica, les ciutats-estat estaven governades per governs tirans.
Els tiranicides van encendre la revolució cap a la democràcia atenesa ja que van atemptar la vida d'Hiparc i com aquest va morir els van fer una estàtua perquè van ser uns herois pels grecs.
Els grecs creien que totes les relacions havien de tenir una diferència d'edat. Normalment els homosexuals es componien d'un adult i d'un efeb. Quan l'efeb arribava a l'edat adulta, s'havia de separar de la seva parella i casar-se amb una noia per tenir fills. Si volia, podia tenir relacions homosexuals només amb efebs igual que ell havia fet quan ho era, amb un adult. Sinó, no podia tenir relacions sexuals amb un altre home.
El tirà (Hiparc) s'enamora de l'efeb però com que aquest no el vol, el tirà es venja fent que la seva germana no vagi a la processó celebrada cada any desfilant pel centre d'Atenes cap al temple d'Atena per canviar el vel de la deessa. Amb aquest fet, humilia la familia (una de les més importants de la noblesa atenesa). La parella planeja l'assassinat d'Hiparc, fent que l'efeb el mati. Els guàrdies el maten i la parella de l'efeb Harmodi, és a dir, Aristogitó és perseguit quan s'escapa i el condemnen a mort.
La ciutat es revela contra la tirania atenesa. Fan fora el tirà i creen la democràcia atenesa: les institucions eren elegides per sorteig. A la llista només hi havia homes [majors d'edat (21-23 anys), lliures i ciutadans] només per un any. 10 homes al govern i 200 assemblearis. Aquest sistema només dura un segle.
Discòbol:
Fou construïda per Miró. La cara de les estàtues no són reals; són cànons estètics grecs anomenats cara grega. Tenen el nas recte i no punxegut.
L'estàtua representa un atleta a punt de llançar un disc. Les figures humanes s'anomenaven embalum o bust rodó. D'altra banda, trobem els relleus. De relleus en trobem de dos tipus: baix i alt relleu.
Afrodita:
També pertany a l'època clàssica i representa la deessa de l'amor (Afrodita) composada per Praxíteles.
Està despullada però posa una mà als genitals per evitar descobrir-los del tot, però a uns centímetres de distància per evitar connotacions sexuals. Malgrat tot ensenya els pits.
Utilitza el contraposto per marcar la cadera de la dona.
La barba determina un determinat estatus social (pare de família que va a la guerra i no un efeb). Està feta de metall (bronze), constituït per dos metalls fusionats: estany i coure líquids. La tècnica amb que la van fer és cera a la fossa perduda.
Els tiranicides:
Quan hi ha més d'una estàtua s'anomena grup escultòric. Abans de l'època clàssica, les ciutats-estat estaven governades per governs tirans.
Els tiranicides van encendre la revolució cap a la democràcia atenesa ja que van atemptar la vida d'Hiparc i com aquest va morir els van fer una estàtua perquè van ser uns herois pels grecs.
Els grecs creien que totes les relacions havien de tenir una diferència d'edat. Normalment els homosexuals es componien d'un adult i d'un efeb. Quan l'efeb arribava a l'edat adulta, s'havia de separar de la seva parella i casar-se amb una noia per tenir fills. Si volia, podia tenir relacions homosexuals només amb efebs igual que ell havia fet quan ho era, amb un adult. Sinó, no podia tenir relacions sexuals amb un altre home.
El tirà (Hiparc) s'enamora de l'efeb però com que aquest no el vol, el tirà es venja fent que la seva germana no vagi a la processó celebrada cada any desfilant pel centre d'Atenes cap al temple d'Atena per canviar el vel de la deessa. Amb aquest fet, humilia la familia (una de les més importants de la noblesa atenesa). La parella planeja l'assassinat d'Hiparc, fent que l'efeb el mati. Els guàrdies el maten i la parella de l'efeb Harmodi, és a dir, Aristogitó és perseguit quan s'escapa i el condemnen a mort.
La ciutat es revela contra la tirania atenesa. Fan fora el tirà i creen la democràcia atenesa: les institucions eren elegides per sorteig. A la llista només hi havia homes [majors d'edat (21-23 anys), lliures i ciutadans] només per un any. 10 homes al govern i 200 assemblearis. Aquest sistema només dura un segle.
Discòbol:
Fou construïda per Miró. La cara de les estàtues no són reals; són cànons estètics grecs anomenats cara grega. Tenen el nas recte i no punxegut.
L'estàtua representa un atleta a punt de llançar un disc. Les figures humanes s'anomenaven embalum o bust rodó. D'altra banda, trobem els relleus. De relleus en trobem de dos tipus: baix i alt relleu.
Afrodita:
També pertany a l'època clàssica i representa la deessa de l'amor (Afrodita) composada per Praxíteles.
Està despullada però posa una mà als genitals per evitar descobrir-los del tot, però a uns centímetres de distància per evitar connotacions sexuals. Malgrat tot ensenya els pits.
Utilitza el contraposto per marcar la cadera de la dona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada