L'ESTIL ARCAIC

L'ESTIL ARCAIC 

Introducció: 

L'escultura és una figura tridimensional. No només són estàtues o figures humanes sinó també relleus.

A l'època arcaica les escultures es planificaven durant mesos o potser anys. S'ha de diferenciar el nu artístic d'un despullat. El nu artístic és creat per un pintor o escultor aplicant canvis a la o a el model que està retratant o plasmant tan en un quadre com en un marbre...
Els jocs olímpics foren creats pels grecs per adorar a Zeus i que els atletes guanyessin medalles i el dret a tenir una estàtua en el cas que es proclames, una persona, campió de totes les modalitats d'aquella època. Duraren fins al segle IV d.C. ja que foren prohibits pel cristianisme perquè formaven part d'una altre tradició religiosa i cultural. Es restauraren durant el segle XIX.
Durant l'època de la Grècia Antiga, els jocs olímpics foren plasmats en gerros. Els atletes es preparaven durant mesos: s'untaven amb oli, es feien massatges... El públic era masculí excepte la sacerdotessa de Dèmeter (deessa de l'agricultura, de la fertilitat de la terra...). Pegaven als atletes que incomplien les normes.Hi havia diferents disciplines:

1. Córrer (100 metres llisos)
2. Tir de disc/javalina
3. Cursa de carros
4. Lluita cos a cos (+ diferents varietats)
5. Saltar

Els jocs olímpics eren un pseudoentrenament per a futurs esdeveniments bèl·lics que normalment eren entre ells (els grecs).

Per a fer el comentari d'una estàtua s'han de tenir en compte dos grans blocs: la forma i el contingut (interpretació iconogràfica).

Forma: 

• Material
• Tècnica
• Policromia
• Proporció
• Composició

Contingut:

• Edat
• Nom
• Lloc
• Qui és (era)?

Kuros d'Anavyssos

Els grecs antics es van obsessionar amb el cos humà. Creien que els seus Déus es podien convertir en humans i que per tant, quan un cos fos més bell, més s'assemblava a un cos dels seus Déus. Els temples es van començar a omplir d'estàtues a semblança de l'home.
Quan la cultura grega va obtenir el realisme, van aturar el procés perquè creien que era monòton i avorrit. Polícret va descobrir que si el partia en quatre parts asimètricament entre elles, podia convertir les estàtues més realistes que els humans. La civilització més antiga, quan va obtenir el realisme, va anar més enllà per obtenir l'exagerarisme i ser més belles perquè siguin atractives a la vista humana.
Perquè ens agradi quelcom cal exagerar-ho estèticament.

Kore del Pèplum:
Pertany també a l'època arcaica i representa una sacerdotessa. Les mateixes característiques del kuros les veien en la kore. Està feta de pedra i per tant la tècnica utilitzada és la talla.
És una noia vestida des del punt de vista masculí. Utilitza uns cànons masculins per a fer una dona; una noia vestida per evitar l'anatomia femenina i a més a més és quelcom reproductor per a la societat de l'Antiga Grècia i donar-li menys importància que una estàtua d'home. Les dones anaven vestides amb una túnica i una jaqueta per tapar els pits.
El pèplum és el vestit que portaven les dones. No van vestits com volen sinó per l'estatus social que li pertoca.